'Simón Trinidad. L'home de ferro' és l'última novetat de Tigre de Paper per aquest 2018. Tal i com va dir Sergio Segura a 'Cifras y letras' «La vida de Simón Trinidad, és de pel·lícula i ningú l'ha descrit tan bé com Botero.» i aquest llibre ens hi acosta d'una manera única. A més, la vida de Trinidad ens serveix com a fil conductor per explicar el context polític d'una època crucial per la història recent de Colòmbia i que segueix marcant l'actualitat política i social del país.

Per acostar-vos-hi us portem 5 curiositats al voltant del llibre que de ben segur us sorprendran i us deixaran amb ganes de saber-ne més!

MARQUETALIA I L’ORÍGEN DE LES FARC
L’origen de les FARC es remunta a la resistència del moviment camperol de la zona de Marquetalia a Colòmbia. Després d’anys d’experiències d’autodefensa guerrillera, un grup de camperols s’estableixen a la regió selvàtica de Marquetàlia desenvolupant una mini  reforma agrària repartint-se les terres. De seguida són assetjats per grups de paramilitars dirigit per l’Estat i terratinents de la zona, i posteriorment pel mateix exèrcit colombià. El maig de 1964 l’exèrcit colombià inicia una ofensiva contra els camperols de Marquetàlia amb 16.000 efectius terrestres i el bombardeig amb napalm amb l’ajuda de l’exèrcit dels Estats Units. Les autodefenses camperoles es defensen amb 45 homes armats després d’evacuar unes 1.200 persones de la població cap a l’interior de la selva.

 Amb aquella macro operació militar, l’exèrcit va aconseguir controlar el territori de Marquetalia, però els camperols en armes es van aconseguir reagrupar i desplaçar seguint la lluita guerrillera fins que uns mesos més tard s’estructurarien com a Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).

 

GENOCIDI DE LA UNIÓN PATRIOTICA
Com a resultat dels Acords de Pau de La Uribe de 1984 entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC en va sorgir el moviment polític de la Unión Patriótica (UP), per tal de que membres de la guerrilla, juntament amb altres sectors de la societat es poguessin reincorporar a la política legal. En els primers comicis electorals la UP va aconseguir establir-se com a primera força independent per sota dels partits fins aleshores tradicionals.

En els propers anys es comptabilitzarien prop de 5.000 persones vinculades a la UP assassinades, “desaparegudes” i torturades, entre les quals hi va haver dos candidats a la presidència del país, vuit congressistes, centenars d’alcaldes i regidors, i milers d’activistes locals. La Comissió Interamericana de Drets Humans va qualificar el cas com a genocidi.



CAPTURA DELS 12 DIPUTATS DE EL VALLE
Una de les accions més sonades de les FARC fou la captura de dotze diputats de l’Assemblea Departamental de El Valle del Cauca a Cali, l’11 d’abril de 2002. Un escamot de guerrillers disfressat de membres de l’exèrcit colombià es va desplaçar fins a l’edifici governamental alertant d’una amenaça de bomba. Durant l’evacuació de l’edifici van fer pujar els 12 diputats en un bus controlat per la guerrilla, i un cop a la carretera a les afores de Cali se’ls va informar que es trobaven en poder de les FARC. Amb aquest segrest es buscava pressionar el govern perquè accedís a un Acord Humanitari per intercanviar militars, civils i polítics presoners de guerra de la guerrilla per guerrillers empresonats.

PLA COLÒMBIA I NARCOTRÀFIC
A principis dels anys 2000 Colòmbia es va convertir en el tercer major receptor d’ajuda militar estatunidenca després d’Israel i Egipte. Amb l’excusa de combatre un narcotràfic que afectava a la població dels Estats Units com a consumidora de cocaïna, es va implementar un macrooperatiu contrainsurgent, acusant la guerrilla de les FARC de narcoguerrilla. Després de 10 anys de guerra intensa, entre els quals el terrorisme d’Estat ha deixat fosses comunes amb més de 2.000 cadàvers sense identificar al costat de la base militar de La Macarena, finalment el 2016 es firmen els acords de pau i la guerrilla de les FARC cessa la seva activitat i entrega les armes. Segons informes de la Oficina de les Nacions Unides Contra la Droga, el mateix any 2016 els cultius de coca a Colòmbia van créixer un 52%, arribant a xifres històriques l’any 2017.    




LES MORTS DE MANUEL MARULANDA
Manuel Marulanda, conegut també com a “Tirofijo”, fou un dels creadors i màxim dirigent de les FARC des de 1964. Va morir de mort natural en un campament guerriller el març de 2008. I ha passat a la història com un dels dirigents guerrillers més famosos del món. No obstant aquesta llarga vida guerrillera, ja des del primer operatiu de l’exèrcit colombià contra l’origen de les FARC a Marquetalia, la premsa colombiana ha anunciat la seva mort múltiples vegades. Segons les seves pròpies paraules “pel cap baix jo he arribat a sentir una desena de vegades que m’havien mort, però el que diu molta gent és que a mi m’han matat unes 1.200 vegades...”


Si vols aprofundir-hi més et convidem a llegir 'Simón Trinidad. L'home de ferro'.
(Clica aquí per veure tota la informació del llibre)