Si vas a París, papà... Ampliar

Si vas a París, papà...

Nou producte

Autora: Teresa Pàmies
Col·lecció: Feraferotge (narrativa)
Pàgines: 176
Mida: 145×225
Isbn: 978-84-16855-19-3

Més detalls

14,00 € amb impostos

Sinopsi

Avui, el meu fill Tonet m’ha preguntat, en sentir-me discutir i criticar rabiosament els estudiants de Nanterre: “Digues, mamà: tu la vols o no la vols, la revolució?”. 
Teresa Pàmies i Bertran, reconeguda escriptora catalana guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi, activista política membre del psuc, després de la Guerra Civil s’exilià a París, on visqué en primera persona els fets de Maig de 1968. A Si vas a París, papà... narra el dia a dia de dos mesos convulsos que van sacsejar París, l’Estat francès en la seva totalitat, i bona part de les societats del continent europeu. Teresa Pàmies ens parla dels estudiants revoltats, de les vagues obreres, del paper del Partit Comunista Francès, de la reacció de la burgesia, i de com la comunitat catalana exiliada vivia els fets, oscil·lant entre la participació activa i un aïllament intel·lectual.
És possible que la revolució hagi trucat a la porta? Si fos així: la hi obriran? Passarà de llarg? Confesso que no hi entenc res. Hi ha moments que em sembla viure una situació revolucionària; n’hi ha d’altres que tot ho veig emboirat per les gamberrades dels estudiants. Demà aniré a la Sorbona.

Teresa Pàmies

Teresa Pàmies

(Balaguer, 8 d’octubre de 1919 - Granada, 13 de març de 2012) Escriptora catalana guardonada amb les màximes condecoracions de la literatura i cultura catalanes.
El 1984, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, el 1997, va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, el 2001, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la màxima distinció literària en català, i el 2006, el Premi Manuel Vázquez Montalbán.
La seva obra és extensa i d’un caràcter autobiogràfic. El 1937 ingressa a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (jsuc), de la direcció de les quals forma part durant la Guerra Civil. Després de la guerra s’exilia, primer a França i més tard a Cuba, la República Dominicana, Mèxic, Iugoslàvia i Txecoslovàquia.
Des de l’exili col·labora amb diferents revistes catalanes com Serra d’Or. El 1971 torna de l’exili i es dedica a la literatura i al periodisme fins la seva mort.