La vida passa, la vida s’escapa

Aquesta cançó la va composar Raoul Vaneigem abans de formar part de la Internacional Situacionista i es va interpretar per primer cop per alguns treballadors a les vagues del 1961 a Bèlgica. Forma part del que podríem considerar la BSO de La Guerra Just Acaba de Començar.

LA VIDA PASSA , LA VIDA S’ESCAPA

de Raoul Vaneigem

La vida passa , la vida s’escapa

Els dies desfilen al pas de l’avorriment

Partit de rojos, partit de grisos

Les nostres revolucions són traïdes

El treball mata, el treball paga

El temps es compra al supermercat

El temps pagat no torna mai

La joventut mor de temps perdut

Els ulls fets per a l’amor de voler

Són el reflex d’un món d’objectes

Sense somni i sense realitat

A les imatges som condemnats

Els afusellats, els famolencs

Vénen cap a nosaltres des del fons del passat

Res ha canviat però tot comença

I madura en la violència.

Cremeu, caus de cures,

Nius de comerciants, de policies.

En el vent que sembra la tempesta

es recullen els dies de festa

Els fusells contra nosaltres dirigits

contra els caps s’han de tornar.

No més dirigents, no més Estat,

per a aprofitar-se dels nostres combats

LA VIE S’ECOULE, LA VIE S’ENFUIT

La vie s’écoule, la vie s’enfuit

Les jours défilent au pas de l’ennui

Parti des rouges, parti des gris

Nos révolutions sont trahies

Le travail tue, le travail paie

Le temps s’achète au supermarché

Le temps payé ne revient plus

La jeunesse meurt de temps perdu

Les yeux faits pour l’amour d’aimer

Sont le reflet d’un monde d’objets.

Sans rêve et sans réalité

Aux images nous sommes condamnés

Les fusillés, les affamés

Viennent vers nous du fond du passé

Rien n’a changé mais tout commence

Et va mûrir dans la violence

Brûlez, repaires de curés,

Nids de marchands, de policiers

Au vent qui sème la tempête

Se récoltent les jours de fête

Les fusils sur nous dirigés

Contre les chefs vont se retourner

Plus de dirigeants, plus d’État

Pour profiter de nos combats

*Raoul Vaneigem va ser membre fundador de la Internacional Situacionista escriptor de diversos llibres d’inspiració situacionista sobre la revolució i la vida quotidiana i sobre les heretgies medievals, i va acunyar la frase: «No volem un món on la garantia de no morir de fam s’intercanvia pel risc de morir d’avorriment.»