pomes_petit

TÍTOL Pomes perdudes, antologia de narrativa basca moderna

AUTOR Diverses autores

PÀGINES 160 pàgines 

PREU 15| 12,75€ (subscriptores)

ISBN 978-84-941664-4-0

COL·LECCIÓ FeraFerotge
DRETS Creative Commons, BY NC ND

ANTÒLEG I TRADUCTOR Daniel Escribano

 

 

 

 

 

SINOPSI ::

Tens a les mans les pomes perdudes de la narrativa basca actual, aquells texts que mai havien estat traduïts a la nostra llengua, per primer cop en català. Una narrativa nascuda enmig d’un conflicte que no ens deixarà indiferents. És una narrativa jove, pel poc temps transcorregut des que va començar a fressar els camins de la modernitat, però també ho és pel destacat paper que hi han tingut i hi tenen els escriptors i les escriptores joves. Els fruits collits en aquest camí són especialment visibles en el relat breu, que és l’objecte d’aquesta antologia, la qual pretén oferir un petit tast de les temptadores pomes madurades en el camp de les lletres basques durant les cinc darreres dècades.

En aquestes pàgines, podem trobar relats d’autors consolidats però poc traduïts al català, com ara Joseba Sarrionandia, Koldo Izagirre o Xabier Montoia, però també de joves i incipients promeses de la narrativa basca, com Uxue Apaolaza, Katixa Agirre o Eider Rodriguez. La lluita contra el feixisme, la tortura o la guerra bruta contra els moviments socials són alguns dels motius que apareixen en aquesta antologia, però també ho són altres temes no menys punyents com els abusos en el si de la família o els efectes de la violència política en les relacions personals.

AUTORIA ::

Txomin Peillen (París, 1932): Fill d’immigrants de la província nord-basca de Zuberoa. L’any 1962 creà, amb Jon Mirande, la revista literària satírica Igela, mal rebuda entre les ambients bascos de l’exili. Tot i que la primera novel·la de Peillen, Gauaz ibiltzen dana (Itxaropena, 1967), no aparegué fins anys després, l’any 1961 ja havia publicat els seus primers relats a la revista editada a Sant Sebastià Egan. Així mateix, Peillen és autor de nombrosos assaigs i articles sobre etnografia i lingüística i ha escrit un total de vuit novel·les. L’any 1988 fou nomenat membre numerari d’Euskaltzaindia i ha estat professor de llengua i literatura basques a la Universitat de Pau.

Jon Mirande (París 1925-1972): És, juntament amb Jose Luis Alvarez Enparantza Txillardegi (Sant Sebastià, 1929-2012) i Ramon Saizarbitoria (Sant Sebastià, 1944), una figura clau en la modernització de les lletres basques. Conreà la poesia i el relat breu, tot i que la seva obra més cèlebre és la controvertida novel·la Haur besoetakoa (Lur, 1970), que narra la relació incestuosa d’un home amb la seva fillola. Entre les seves traduccions a l’èuscar, destaquen les d’Edgar Allan Poe, tant de relats com de poemes, Franz Kafka i Baudelaire.

Joseba Sarrionandia (Irrueta 1958): És un nom mític de les lletres basques. Va ser un dels fundadors, l’any 1977, del grup literari Pott, que jugà un paper clau en la tasca d’homologació temàtica i estètica de la narrativa i la poesia basques amb les literatures de l’entorn i en la modernització dels llenguatges narratius de l’èuscar. Dins la seva obra poètica destaquen Izuen gordelekuetan barrena (bak, 1977), Gartzelako poemak (Susa, 1992) i Hnuy illa nyha majah yahoo (Elkar, 1995).  També és autor de nombrosos assaigs, el darrer dels quals ha estat traduït al català per Ainara Munt: Som com moros dins la boira? (Pamiela / Pol·len Edicions, 2012, amb el suport, entre d’altres, de Tigre de Paper). 

Patxi Zubizarreta (Ordizia, 1964): Ha treballat tant la literatura infantil com el relat breu i la novel·la. En el primer àmbit, tres de les seves obres han estat traduïdes al català: Kasai, vas arribar per l’aire (La Galera, 1999), L’anell d’en Mides (Baula, 2003) i Set nits amb la Paula (Edebé, 2012), escrita amb Juan Kruz Igerabide. És autor de nombroses novel·les, les més recents de les quals són Hiru gutun Iruñetik (Pamiela, 2012) i Mundua lo dagoen bitartean (Txalaparta, 2008). Pel que fa a la narrativa breu, destaquen Bihotzerre (Elkar, 1995) i Pospolo kaxa bat bezala (Pamiela, 2005). 

Eider Rodríguez (Errenteria, 1977): És una de les veus més originals de la narrativa basca jove. Amb una mirada descarnada, punyent i desacomplexada, els seus tres llibres de relats, Eta handik gutxira gaur (Susa, 2004), Haragia (Susa, 2007) i Katu jendea (Elkar, 2010), han despertat molt d’interès entre el públic i la crítica. També ha traduït a l’èuscar Irène Némirovsky.

Karmele Jaio (Vitòria, 1970): ha conreat tant la narració breu com la novel·la. És autora dels llibres de relats Hamabost zauri (Elkar, 2004), Zu bezain ahul (Elkar, 2007) i Ez naiz ni (Elkar, 2012) i de les novel·les Amaren eskuak (Elkar, 2006) i Musika airean (Elkar, 2009). Amaren eskuak ha estat portada al cinema, sota la direcció de Mireia Gabilondo (2012). Les esperances no acomplertes i el silenci en les relacions interpersonals són alguns dels motius que travessen la seva obra.

Koldo Izagirre  (Altza-Pasaia, 1953): És un dels autors més originals i imaginatius de la literatura basca actual. Dins la seva obra poètica, destaquen Itsaso ahantzia (Kriselu, 1976), Balizko erroten erresuma (Susa, 1989) i Rimmel (Susa, 2006). En l’àmbit de la narrativa, una de les seves novel·les ha estat traduïda al català (per Luis Carmona Ortiz): Jo també haguera volgut cridar Germinal! (Virus, 2006). Pel que fa al relat breu, Sua nahi, Mr. Churchill? (Susa, 2005) és una de les obres més belles i colpidores que s’han escrit en èuscar en els darrers anys.  També ha dut a terme una important tasca de traducció literària a l’èuscar, en la qual destaca la d’obres de Victor Hugo, Vladimir Maiakovski, Paul Celan, Alfonso Rodríguez Castelao, Joan Salvat-Papasseit o Salvador Espriu.

Harkaitz Cano (Lasarte-Oria, 1975): Tot i la seva relativa joventut, és ja un nom important en les lletres basques, tant en poesia com en narrativa. Ha publicat tres poemaris, entre els quals destaquen Kea behelainopean bezala (Susa, 1994) i Norbait dabil sute-eskaileran (Susa, 2001). Dins la seva producció prosística, composta per vuit volums, a banda de les obres adreçades als públics infantil i juvenil, destaquen el llibre de relats Neguko zirkua (Susa, 2005) i la novel·la Twist (Susa, 2011). L’humor i les referències metaliteràries són trets característics de la seva obra. Així mateix, ha traduït a l’èuscar Paul Auster, Hanif Kureishi i Allen Ginsberg.

Uxue Apaolaza (Hernani, 1981): És autora del compendi de relats Umeek gezurra esaten dutenetik (Erein, 2005) i de la novel·la Mea culpa (Elkar, 2011). És membre del grup literari Volgako Batelariak. Fins al juliol de 2009, escrivia diàriament columnes de crítica cultural de la vida quotidiana al diari Berria. Ha estat destacada per la crítica com una de les plomes més penetrants, agosarades i innovadores de la narrativa basca actual.

Xabier Montoia (Vitòria, 1955): És músic, poeta i escriptor. Bona part de la seva obra novel·lística s’ubica en èpoques especialment difícils de la història recent. Dins aquesta prosa destaquen les novel·les Golgota (Elkar, 2008) i la monumental trilogia Hilen bizimoldea, composta pels volums Hezur gabeko hilak (Susa, 1999), Blackout (Susa, 2004) i Elektrika (Susa, 2004). Amb un domini magistral del ritme, Montoia és un dels grans narradors de les lletres basques, com ho acrediten la novel·la Denboraren izerdia (Elkar, 2003) i els llibres de relats Baina bihotzak dio (Elkar, 2002) i Euskal Hiria sutan (Elkar, 2006). 

Katixa Agirre (Vitòria, 1981): Ha treballat fins ara el relat breu, amb els compendis Sua falta zaigu (Elkar, 2007) i Habitat (Elkar, 2009), com també la narrativa infantil i juvenil. Amb una ploma àgil, la prosa d’Agirre s’avia de situacions de la vida quotidiana per mostrar els buits dels personatges, amb una forta mirada irònica.

Iban Zaldua (Sant Sebastià, 1966): A la república de les lletres basques, és conegut com un dels autors amb una trajectòria més llarga en l’àmbit de la narrativa breu, dins el qual ha publicat els reculls Gezurrak, gezurrak, gezurrak (Erein, 2000), Traizioak (Erein, 2001), Itzalak (Erein, 2004), Etorkizuna (Alberdania, 2005), Biodiskografiak (Erein, 2011) i Idazten ari dela idazten duen idazlea edo literatura gaixotasun gisa (Elkar, 2012). Així mateix, és autor de la novel·la Euskaldun guztion aberria (Alberdania, 2008) i dels assaigs de crítica literària Obabatiko tranbia (Alberdania, 2002) i Animalia disekatuak (Utriusque Vasconiae, 2005). 

 

ANTÒLEG :

Daniel Escribano: Traductor i lector de llengua i literatura basques a la Universität Konstanz i membre d’Espai Fàbrica. Entre les seves darreres traduccions, destaca l’edició, juntament amb Àngel Ferrero, de l’antologia de James Connolly La causa obrera es la causa de Irlanda. La causa de Irlanda es la causa obrera (Tafalla: Txalaparta, 2014)”. També ha escrit sobre qüestions històriques i sociolingüístiques, entre d’altres, a les revistes Els MargesJakinUztaro i Sin Permiso

COL·LECCIÓ: FeraFerotge, mots salvatges

:::

http://www.tigredepaper.cat/wordpress/?attachment_id=2478 La col·lecció FERAFEROTGE, mots salvatges encabeix  totes aquelles obres que pel seu estil literari serien  excloses o difícils de catalogar dins dels estils clàssics de la novel·la, la poesia o l’assaig.

Essent doblement ferotges; feres pel seu format indomable i incatalogable, ferotges per la seva agressivitat en la crítica, en la denúncia, fins en la bellesa de l’agudesa del llenguatge, els seus mots salvatges conformen una eina de combat literari, una removedora de consciències.

Una fera ferotge que traslladarà les lectores a l’imaginari més salvatge.