Aquesta setmana veuen la llum dues noves ressenyes de dos llibres publicats darrerament per Tigre de Paper. La primera, la signa Ignasi Franch i fa referència  a ‘Quan em vinguin a buscar’ d’Àfrica Ragel. La segona corre a càrrec d’Elena Idoate, membre del seminari Taifa, que ressenya l’antologia ‘Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra’.

ressenya-quan-em-vinguin-a-buscarLa polifacètica Àfrica Ragel signa aquesta novel·la històrica ambientada en la Barcelona de 1890, un capbussament en la vida als barris obrers de l’època. Hi apareixen personatges de tipologies molt diverses: treballadors submisos i rebels, nens i adults que volen escalar socialment… i Isidre Montpart, un idealista compromès amb el seu entorn. Ragel dota d’aquesta personalitat un personatge real… que va ser executat en un enigmàtic cas de robatori i assassinat. L’autora també recupera una altra figura històrica: Nicomedes Méndez, botxí de l’Audiència de Barcelona i inventor del garrot català, que es mostra obsessionat per perfeccionar la seva feina. Una trama romàntica que emfatitza l’anhel de llibertat i esperança, friccionat amb el dur context històric de conflictivitat social. El resultat projecta un evident respecte per una tradició anarquista de lluita sindical… i defensa de l’educació i de la cultura. Extret de la revista Carrer.


qui pot comprar_web

(llegiu la ressenya sencera clicant aquí)) Els 35 articles que componen l’antologia són molt diversos quant a format, àmbit i context temporal i territorial. Dins el conjunt de reflexions recollides, podem trobar un fil comú en la manera com comprenen la naturalesa de la propietat privada. S’entén el capitalisme com un sistema social sostingut per un procés d’expropiació de la riquesa que sotmet els recursos, naturals i humans, a una lògica mercantil que dirigeix el temps, l’energia i la matèria a la producció de beneficis per a l’acumulació del capital. La propietat privada és un vincle de poder basat en la despossessió, l’exclusió i el control, que requereix de la violència, originària o contínua. El procés d’establiment de la propietat privada, com deia Marx en una cita recollida en l’article d’Humberto Cárdenas Mota, “ha quedat inscrit en el annals de la història amb traços indelebles de sang i foc”. I aquesta despossessió violenta de terres, boscos, minerals i aigua continua aniquilant i forçant al desplaçament aborígens americans, indígenes a l’Amèrica Llatina i camperols a la Xina i l’Àfrica. D’altra banda, la propietat privada dels mitjans de producció desposseeix les poblacions de la capacitat no només del gaudi del fruit de la riquesa sinó, essencialment, de la capacitat de decidir sobre els seus elements. Per Josep Ribera, de la Plataforma Prou Sal del Bages, “recuperar la intervenció sobre l’espai significa posar en qüestió l’arrel mateixa del sistema capitalista, la seva expansió sense fre”. Extret d’Espai Fàbrica