MONTSERRAT ARBÓS, periodista, publica ‘Una amistat prohibida’ (Ed. Tigre de Paper)

“Tali Fahima va voler saber per què posaven bombes a casa seva”

Montserrat Arbós (Barcelona,1969) va conèixer la història de la Tali Fahima, una israeliana que buscava entendre el conflicte del seu país amb Palestina i que, seguint aquest fil, havia acabat per conèixer un líder de la intifada i convertint-se en activista propalestina. Això li va comportar, l’any 2004, una condemna de presó. Arbós, especialista en el conflicte entre Israel i Palestina al diari Avui, ho explica al llibre Una amistat prohibida (Ed. Tigre de Paper), després de parlar amb totes les fonts de l’entorn de Tali Fahima i amb ella mateixa. Relata la injustícia i la denúncia, però sense perdre mai el pols periodístic.

entrevista-montserrat-arbos

 Una entrevista de Jordi Vilarrodà

Tali Fahima és jueva, i sionista, partidària d’Ariel Sharon… Com comença el seu interès per Palestina? Per fer el que fa ella, has de ser una persona amb molta curiositat i, si se’m permet, una mica incrèdula. Una persona que ha de veure i viure les coses per creure-seles. Poc abans que esclati la segona intifada, l’any 2000, ha anat a viure a Tel Aviv, on tenen lloc alguns dels pitjors atemptats. Veu que aquella guerra que fins llavors era als territoris ocupats de Gaza o Cisjordània ara ha arribat a les cues de les discoteques, als restaurants… Tali Fahima agafa por però alhora vol saber per què aquella gent va a casa seva a posar bombes, per què pot morir.

 I què descobreix? Mirant per internet, veu altres versions del que fa el seu país als territoris palestins, i no és ben bé el que li havien inculcat. Era l’any 2000, i algunes veus que ara han sortit explicant-ho –moltes d’elles d’exmilitars– encara no es coneixien. Se li trenquen els esquemes i dubta. Contacta amb un diputat israelià d’origen palestí, i descobreix la narrativa històrica palestina: que no és veritat que allà no hi havia ningú quan van arribar els sionistes, que els palestins convivien amb els jueus…

 La relació directa amb un milicià palestí va ser el pas següent de l’evolució? En el portal d’un diari, llegeix una entrevista al líder de les Brigades Al-Aqsa de la ciutat de Jenin, Zaqaria Zubeidi. En aquell moment, s’intentava que totes les faccions armades palestines decretessin un treva unilateral. Zubeidi diu que no, que no vol una treva perquè els continuïn bombardejant. Que si ha d’haver-hi una treva, ha de ser de les dues bandes. Fahima no ho entén, pensa que és una renúncia a la pau, i a través del periodista que l’ha entrevistat entra en contacte directe amb Zubeidi.

 Amb quina intenció? La seva obsessió és convèncer- lo que decreti una treva, que s’aturin els atemptats. Zubeidi li diu que no, si l’exèrcit continua les seves operacions. I li diu que si no el creu, vagi a veure-ho personalment. Tali Fahima se’n va a Jenin, a Cisjordània, i s’adona que la gent palestina parla hebreu perquè van a treballar a Israel, que l’acullen a casa seva, que li presenten la família… fins i tot porta la bossa oberta pel carrer i l’avisen que li poden robar el mòbil. O sigui, té la sensació que ha anat al cor de l’infern i no li passa res! El palestí ja no és un terrorista: té nom i té família. Passa a  ser un ésser humà.

Aquest contacte, però, és el que justificarà la seva detenció i empresonament? A Zaqaria Zubeidi era relativament fàcil d’arribar-hi. Segurament era el milicià més mediàtic que hi havia en territori palestí. No tenia cap problema a concedir entrevistes a periodistes israelians o a rebre gent de l’esquerra pacifista. No és un radical islamista. Si molta gent es va veure amb Zubeidi, va anar i tornar de Jenin, per què la detenen a ella, a Tali Fahima?

Té una resposta? El que trenca els esquemes dels serveis secrets, l’exèrcit i l’stablishment polític israelià és el viratge ideològic que fa ella. El govern israelià accepta la dissidència, i el pacifisme d’esquerres és un perfil ideològic conegut, per dir-ho així. El que no és gens normal és que algú surti del sionisme, del Likud, i faci tot el procés fins a l’altre costat. El discurs de Tali Fahima és: “Aneu, mireu, i tragueu les vostres pròpies conclusions”. I sembla que el que volen és desactivar aquest discurs, que qüestiona la narrativa oficial i la identificació de l’enemic.

Quant de temps va passar a presó Tali Fahima? Des del 2004 fins al 2007. Jo vaig treballar en el llibre mentre era a la presó i li vaig ensenyar quan va sortir.

 I després, què ha fet? Ha continuat l’activisme? Ella em va manifestar el desig de renunciar al passaport israelià. Està decebuda amb els seus conciutadans perquè no entén com allò que ella veu no ho han vist els altres. Ha tingut moltes dificultats per trobar feina, de fet no n’ha trobat. Ha estat la personificació del traïdor, i a Israel això és dur.

 I els palestins? L’accepten, i s’ha convertit a l’islam… però també és un personatge incòmode. És una persona d’una tossudesa extrema quan ella considera que una idea és justa. Aquest mateix nivell d’exigència l’aplica amb la gent que té al seu voltant.

 Creu que en algun moment va anar massa enllà? En el llibre, una persona que la coneix diu que Tali Fahima és d’aquella gent que si les coses surten bé es converteixen en herois i si no, surten els problemes. Suposo que seria fàcil dir que va excessivament enllà, hi ha gent que intenta convèncerla que pot ajudar la causa palestina d’altres maneres, no justificant els milicians, els terroristes. Jo crec que el procés, si ha d’avançar, ha de ser per formes de resistència civil i pacífica. Però ella diu que no, creu que aquells milicians signifiquen la desesperació extrema de la lluita, i tota la legitimitat d’aquesta lluita. És un pèndol… suposo que quan fas un viatge ideològic com el seu, vas d’un extrem a l’altre. Ara bé, fa pocs dies el dirigent d’una ONG israeliana va fer un discurs semblant al de Tali Fahima a les Nacions Unides, i el govern israelià ha amenaçat de retirar-li el passaport.

 La societat israeliana pot caure en un cert totalitarisme, perdre els paràmetres bàsics de la democràcia? Totalment. A Israel, alguns ho van veure venir fa molt de temps. Al cap de poc d’ocupar els territoris palestins, en la Guerra dels 6 Dies, el filòsof jueu Jesahaju Leibovitz ja alerta que un poble que n’ocupa un altre acaba convertint-se en un poble que, essencialment, és un servei secret. Ja fa temps que hi ha un debat entre l’ànima democràtica i l’ànima jueva de l’Estat. Pensi que ara hi ha un gran debat per la pressió dels ultraortodoxos demanant que no es facin els serveis de manteniment dels trens en dissabte! PRESENTACIÓ A VIC M
ontserrat Arbós va presentar el passat 28 d’octubre Una amistat prohibida a la llibreria Muntanya de Llibres, de Vic. Abans va passar per EL 9 NOU i EL 9 TV.