En defensa d’Afrodita

Contra la cultura de la monogàmia

 

afrodita_portada_webNOM En Defensa d’Afrodita, contra la cultura de la monogàmia

AUTOR Diversos Autors

PÀGINES 250 pàg.

PREU 12€ | 10,20€ (sòcies)

ISBN 

COL·LECCIÓ Urpes

DRETS Creative Commons, BY NC ND

 

Sexe? Amor? Relacions? Parella? Relacions lliures? Tens un repte entre les mans, un repte contra tu, contra tot allò que hem aprés, que ens han ensenyat. Un repte que ens obliga a canviar l’òptica amb la que mirem el món. Un repte a pensar les relacions sexo-afectives des d’una perspectiva de ruptura i innovadora. Aquest llibre pot ferir la teva sensibilitat, pot fer que et qüestionis la teva vida i les teves relacions, pot ser un xoc, però aquesta n’és la intenció, forçar-nos a reflexionar sobre allò que mai ens haguéssim plantejat.

En Defensa d’Afrodita, vol ser un càntic col·lectiu a unes noves formes de relacionar-nos entre les persones. Unes formes lliures i no coercitives on la llibertat sexual sigui la garant de la construcció de la persona nova en una nova societat.

AUTOR ::

DIVERSOS AUTORS

Laia Vidal. Col·labora en diversos projectes del Node Cultural Détourné i s’encarrega de la promoció i administració del mateix. Promou activament el canvi cap a una societat ecològica i veritablement democràtica, a través de diversos moviments i inciatives, tant individuals com col·lectives. Reflexiona habitualment sobre noves perspectives en referència a les qüestions econòmiques, polítiques, socials, espirituals, filosòfiques i relacionals candents del nostre temps. Respecte a l’amor lliure, creu inspiradora i renovadora l’obra de l’autor Dieter Duhm. Aquest apunta que «la solució no prové de l’aposta per la monogàmia, la poligàmia o el celibat, sinó de l’aposta per una autenticitat interior que es recolza amb l’autenticitat dels altres. La sanació prové del camp de la veritat».

Laia Estrada. Militant de l’Esquerra Independentista, activista de Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona) des dels inicis del col·lectiu, i co-fundadora de l’associació Causa Morada (amb la que realitza diferents treballs conjuntament amb la urv). Ambientòloga de formació, treballa com educadora actualment.
Coral Herrera Gómez. Consultora de gènere i comunicació, investigadora i docent, comunicadora, escriptora i blogger. Va néixer a Madrid i resideix a Costa Rica. Doctora en humanitats i comunicació per la Universitat Carlos iii de Madrid. Especialista en teoría de Género (feminismes, masculinitats, queer) i Teoría de la Comunicació Audiovisual. Ha publicat dos llibres: «La construcción sociocultural del Amor Romántico» Editorial Fundamentos i «Más allá de las etiquetas», Editorial Txalaparta.
BonoVo. Col·lectiu d’experimentació de pràctiques d’amistat política i inclusiva, que desenvolupa una filosofia per a viure relacions lliures i degeneritzades al voltant del joc com a motor passional. Desenvolupa també un mètode de pràctica de màgia extàtica inspirat en la Màgia del Caos.

Serena. Pagesa activista decreixentista i músic que habita en una masia del Priorat. és membre del BrotBord.

Crimethinc. Col·lectiu anarquista descentralitzat de cel·lules autònomes basat a Amèrica del Nord. Han publicat molts articles, fanzines, posters i llibres per el moviment anarquista.

Ricardo Coler. Metge, fotògraf i periodista argentí. Va viatjar a Xina i Nepal per a descriure com persisteixen avui les societats amb empremta femenina, on es practica el matriarcat, la poliandría o la poligàmia.

Na Pai. Pagesa activista afincada a la Vall de Querol, l’Alt Gaià. Ha pul·lulat pels moviments socials practicant molt diverses formes d’activisme, movent-se entre el moviment llibertari, l’esquerra independentista, col·lectius antipatriarcals, l’okupació, l’art urbà, la producció electrònica político-musical, la traducció i edició de textos i llibrets a través de la «distri» Difon La Idea (www.difonlaidea.tk), i més últimament al repoblament rural i el qüestionament de la cultura de la monogàmia. És membre del BrotBord.

Marcel Balover, Marisela Montegamia i Blanca Callthefuture. Interessades en les maneres en les que la matriu heteropatriarcal configura micropoders quotidians i en constant recerca de les formes de qüestionar-la i/o subvertir-la.

Ál Cano Santana. Activista queer, psicòloga social de la comunicació i la tecnologia. Especialitzada en el coneixement lliure coordina el projecte dins de la Wikipedia en espanyol: «Ciencia, Tecnología y Género». Coordina també l’Espai Alliberat La Responsable al Garraf on es porten a terme activitats poliamoroses, entre d’altres, i és membre de col·lectius hacktivistes com Guifi.net o Marsupi.org.

PREMSA ::

 

XARXES SOCIALS