‘Kurdistan. El poble del sol -història política-‘

 

TÍTOL Kurdistan. el poble del sol -història política-

AUTOR Jordi Vàzquez

PRÒLEG Quim Arrufat

PÀGINES 376 pàg.

PREU 18| 15,30€ (subscriptores)

ISBN 978-84-943205-4-5

COL·LECCIÓ Urpes
DRETS Creative Commons, BY NC ND

CORRECCIÓ Daniel Escribano

 

 

SINOPSI ::

La més coneguda de les dites kurdes afirma que els kurds no tenen més amics que les muntanyes. I és que no es pot trobar cap altra nació que hagi estat tan amagada, ignorada i menyspreada.

El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món. El seu nom significa ‘terra dels kurds’ i aquesta terra està avui esquarterada entre els estats de Turquia, l’Iran, l’Iraq i Síria.

Avui coneixem el Kurdistan pels últims intents d’acords de pau amb l’Estat turc, i sobretot per la resistència armada i heroica de les guerrilleres kurdes davant l’avenç del grup fonamentalista Estat Islàmic a Kobanê.

L’obra Kurdistan. El poble del Sol, ens desgrana la història política d’aquest poble, amb una introducció sobre els seus orígens històrics i la seva composició ètnico-religiosa, i centrant-se en el període contemporani i les seves múltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l’han volgut fer desaparèixer.

 

AUTORIA: ::

Jordi Vàzquez i Mir: Barcelona 1971. Diplomat en Ciències Empresarials. Responsable d’Empresarials del Bloc d’Estudiants Independentistes (bei) de la uab i claustral entre 1990 i 1994. Membre fundador de la Plataforma per la Llengua. Editor del trimestral Synergia-Bulletin about European Nations (1997 a 2004). Un dels fundadors de Llengües Vives (1996 a 2009). Des de 2011 col·laborant a Help Catalonia com a editor, i com articulista a El Períodico, L’Accent, La Directa, Eurasia History, Tribuna Catalana i Directe. Membre fundador de KurdisCat-Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan l’any 2013. Autor del llibre El moviment nacional escocès (1998).

PRÒLEG

 

Quim Arrufat (la Seu d’Urgell,1982) llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 1996 inicià la seva militància política en diversos col·lectius de Vilanova i la Geltrú. Des de 2009 treballa al Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), on dirigeix l’àrea de relacions internacionals i cooperació. A partir d’aquesta tasca pogué intervenir com a membre actiu del Fòrum Social Mundial i dur diferents iniciatives al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, amb l’objectiu d’avançar en el dret dels pobles a l’autodeterminació.

A nivell periodístic ha participat com a col·laborador en llibres i periòdics (com per exemple, L’Accent) L’any2010 redactà el capítol «Trenquem el silenci: una visió des de les Candidatures d’Unitat Popular» del llibreConstruint municipi des dels moviments socials, coeditat per Elisenda Alamany, Marc Serrà i Gemma Ubasart. L’any 2012 aportà el seu testimoni a la sèrie d’entrevistes compilades al llibre Cop de CUP, coescrit per David Fernàndez i Julià de Jòdar.

Entre 2009 i 2012 exercí de regidor a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP. El 13 d’octubre de 2012 fou escollit en tercer lloc a les llistes de la CUP-Alternativa d’Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012. Com a representant al Parlament, renuncià a la regidoria municipal per a evitar duplicitat de càrrecs.

COL·LECCIÓ: Urpes, les armes del tigre

:::

urpes“Urpes (les armes del tigre)” agrupa les obres en format d’assaig escrites per analitzar, criticar i subvertir l’ordre de la selva, de la nostra societat.

Redactades des d’un escriptori sota la llum d’una espelma, des d’una biblioteca plena d’enciclopèdies, des d’un campament guerriller al mig de la selva, davant l’ordinador en un pis de la metròpoli… Aquestes són les armes per dur a terme un combat intel·ligent. Són les urpes per esquinçar les lleis, normes i directrius que s’interposin en el camí de la lluita. Perquè “sense teoria revolucionària no hi ha pràctica revolucionària”, ens cal esmolar les urpes.