La Guerra Just Acaba de Començar
un llibre de Miquel López Crespí
….
NOM La Guerra Just Acaba de Començar
AUTOR Miquel López Crespí
PÀGINES 114 pàg.
COL·LECCIÓ FeraFerotge
PREU 15€ | 12,75€ (sòcies)
ISBN 978-84-938960-0-3
“La gent, compacta, avança dificultosament enmig de la neu cap al Palau d’Hivern”. Així comença l’obra narrativa de Miquel López Crespí, guanyadora del premi “Ciutat de Manacor 1973” i censurada pel franquista Tribunal de Orden Público.
“La guerra just acaba de començar” és una obra de narrativa experimental. Escrita l’any 1973, és un cop de puny contra els cànons tradicionals estilístics en l’àmbit literari i a la vegada contra un règim franquista ja decadent però entrant en una modernitat de consumisme, mantenint la classista explotació laboral.
Un col•lage literari que divaga entre els petits grans moments històrics dels períodes revolucionaris i la vida política, clandestina i quotidiana de la rebel•lia a la ja turística i alienada Mallorca dels anys 70.
“Segrestat el 1974 pel Tribunal de Orden Público, franquista”
Relats que ens faran relacionar les guerres imperialistes i les injustícies que podem copsar pel carrer, del Vietnam a una vaga de treballadors portuaris, del despertador que sona cada matí per anar a treballar a la cita per conspirar contra l’ordre establert, per retratar-nos a les qui pretenem canviar el món o a les qui preferim deixar-nos endur per la corrent.
I és que l’obra s’emmarca en un context on l’autor i les persones afines del seu voltant, a la vegada que començaven a escriure, des de la clandestinitat, lluitaven activament contra la dictadura franquista, per la llibertat del poble.
Perquè ben mirat, tal com es pregunta Miquel López Crespí, “què faig, què feim tots amb aquesta guerra terrible que tenim al davant?”
AUTOR ::
MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ
Sa Pobla, Mallorca, 1946, és novel⋅lista, autor teatral, poeta i assagista. D’ençà començaments dels anys setanta ha publicat més de setanta llibres de poesia, teatre, memòries i novel⋅la entre els quals podríem destacar: Corambé: el dietari de George Sand (novel•la); Lletra de batalla (poesia); L’amagatall (novel•la); Breviari contra els servils: dietari d’un escriptor en temps de la barbàrie (dietari poètic); Els anys del desig més ardent (teatre); Defalliment: memòries de Miquel Costa i Llobera (novel•la); Antologia (1972-2002) (poesia); Temps moderns: homenatge al cinema (poesia); No era això: memòria política de la transició (assaig); Damunt l´altura. El poeta il•luminat (novel•la); El darrer hivern de Chopin i George Sand (novel•la); El cant de la Sibil•la (poesia); Les ciutats imaginades (poesia); Naufragis lents (poesia); La Conspiració (novel•la); Un viatge imaginari i altres narracions (contes); París 1793 (novel•la); Espais secrets (poesia); Novel•la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) (memòries); Els crepuscles més pàl•lids (novel•la); Cinema del segle XX (articles) i Una Arcàdia feliç (novel•la).
Articles a Wildcat : Miquel López Crespí
COL·LECCIÓ ::
FERAFEROTGE, mots salvatges
La col•lecció FeraFerotge mots salvatges encabeix totes aquelles obres que pel seu estil literari serien excloses o difícils de catalogar dins dels estils clàssics de la novel•la, la poesia o l’assaig.
Essent doblement ferotges; feres pel seu format indomable i incatalogable, ferotges per la seva agressivitat en la crítica, en la denúncia, fins en la bellesa de l’agudesa del llenguatge, els seus mots salvatges conformen una eina de combat literari, una removedora de consciències. Una fera ferotge que traslladarà les lectores a l’imaginari més salvatge.
PREMSA ::
“Voliem fer obres de combat rupturistes.” entrevista
- EL TRIANGLE :: 11.11.2011 :: llegeix més >>
“Noves edicions de la narrativa experimental dels anys 70 ”
- L’ESTEL :: 15.10.2011 :: llegeix més >>
TEMÀTICA ::
LA LLUITA ANTIFRANQUISTA EN L’ALIENADA MALLORCA DELS ANYS 70
A les noves generacions nascudes dins la “democràcia” el període franquista els queda ja llunyà i concebut només dins dels llibres d’història. Els pactes de la “transició” que van inserir el règim feixista dins el nou model polític adaptat a les noves necessitats de l’Europa neoliberal van convertir les velles famílies franquistes en els nous capatassos empresarials de l’Estat espanyol, mentre que una novella classe política anava retallant les diferències entre els conceptes de “dreta” i “esquerra” segons l’imperatiu econòmic local i internacional.
L’anomenada “societat del benestar” s’anava establint a la par que s’anaven oblidant els crims i el genocidi polític comès durant el franquisme, així com es tancava dins una vitrina la lluita antifranquista, convertint-la en una simple reivindicació democràtica, deslligada de la lluita política, econòmica i social, impedint qualsevol nexe amb les mateixes lluites situades ara dins “l’etapa democràtica”.
“Miquel López Crespí no ha començat cap guerra, simplement descriu la que mai no ha finit.”
L’obra de Miquel López Crespí “La guerra just acaba de començar” fou escrita en els últims anys del règim franquista, i en ella ens situa les idees polítiques i les reflexions que passaven pel cap a aquelles persones que formaven part de “l’antifranquisme”, l’autor inclòs. I resulta que no ens trobem amb una obra reivindicativa de la democràcia parlamentària, sinó que ens trobem amb una obra on situa la guerra de Vietnam, l’explotació laboral i la decadència cultural de la societat de consum com a aspectes principals de les reflexions encaminades en la lluita política clandestina, en aquest cas amb la particularitat de la situació mallorquina. Els models d’inspiració tan de l’autor com de les seves companyes i companys de lluita no semblen ser el parlamentarisme anglès o la democràcia francesa, sinó les indicacions de Lenin per assaltar el Palau d’Hivern, la negativa de Tito de posar al servei de la burgesia la lluita partisana i el record d’aquelles persones que fusell en mà van donar la vida quan el 1936 les mateixes famílies que ara controlen les grans empreses espanyoles, van arropar un cop d’Estat militar, alimentar una guerra civil i permetre un genocidi, per mantenir i augmentar els seus privilegis.
És per això que entrat l’any 2011 ens ha semblat oportú recuperar i reeditar aquesta obra escrita l’any 1973, per fer memòria política que ens ajudi a seguir lluitant pel nostre futur.
I és que en paraules de Santiagó Miró, Miquel López Crespí no ha començat cap guerra, simplement descriu la que mai no ha finit.