Sankt Pauli, un altre futbol és possible


NOM Sankt Pauli, un altre futbol és possible

AUTORIA Natxo Parra i Carles Viñas

PRÒLEGS Xavi Sarrià, Guida Maymó i Deniz Naki

CORRECCIÓ Oriol Valls

PÀGINES 320 pàg, 

PREU 16€ | 13,6€ (subscriptores) 

ISBN 978-84-16855-03-2

COL·LECCIÓ Urpes
DRETS
Creative Commons

 

 

 

 

 

SINOPSI ::

Aquest no és un llibre de futbol. És quelcom més que un recull d’anècdotes, dades, gols i jugadors d’un club concret.

A partir de la descripció de la trajectòria esportiva del St. Pauli fem un recorregut per la història d’Alemanya, des del seu procés d’unificació al segle XIX fins a l’actualitat. Victòries i derrotes es barregen amb episodis de lluites socials i reivindicacions obreres, de resistències al nazisme i manifestacions ecologistes i antinuclears. Ascensos i descensos, ocupacions d’habitatges, apoderament popular, creació de la Bundesliga, gentrificació, cultura de graderia, antiracisme, antifeixisme i antisexisme.

El St. Pauli és molt més que un simple equip de futbol. És una manera d’entendre l’esport i el seu arrelament al barri, a la comunitat, a l’entorn quotidià. És una metàfora social d’una ciutat, Hamburg, i d’un país. Però res és idíl·lic. Tampoc el St. Pauli, un club que transita pel futbol professional abordant les contradiccions pròpies del futbol modern actual on el negoci tot ho impregna.

Descobrim, doncs, que hi ha darrere aquesta calavera amb què tothom identifica al FC St. Pauli, els pirates de la lliga.

 

QUÈ EN DIUEN? 

::

«La forma de ser del St Pauli ha fet que gent d’arreu del món utilitzin la bandera i l’escut en els moviments socials en què participen. L’any que ve, seguirà a la segona divisió, però les seves ensenyes estaran per tot Europa a primera línia de les protestes.» El País

«Amb més d’onze milions de seguidors i cinc-centes penyes en els cinc continents, el seu leitmotiv és la diversitat cultural i la tolerància.» La Vanguardia

«Mentre que la resta del futbol europeu estava immers en racisme i violència, St. Pauli va prendre un camí més progressista, llançant campanyes antiracistes i antihomòfobes molts abans que altres clubs ho fessin.» Diario La Expansión

«Sense un pressupost ostentós ni jugadors emblemàtics, el combinat ha aconseguit canviar els paradigmes del futbol per posar a aquest esport al servei de la societat.»  Página 12

AUTORIA

::

Carles Viñas (Vila de Gràcia, 1972). Doctor en Història contemporània per la Universitat de Barcelona (UB) i membre del Grup de Recerca i anàlisi del món actual (GRANMA). Al llarg de la seva activitat investigadora ha analitzat l’extremisme polític i esportiu, els estils juvenils i el rerefons social de l’esport. Ha publicat diversos assajos com Skinheads a Catalunya (Columna, 2004), El mundo ultra. Los radicales del fútbol espanyol (Temas de Hoy, 2005) o Tolerància zero. La violència a l’esport (Angle, 2006) entre d’altres. També és coautor de diverses obres col·lectives. Actualment compagina la docència universitària amb la col·laboració a diversos mitjans de comunicació i la publicació d’articles de divulgació històrica a diferents revistes especialitzades.

::

Natxo Parra (Barcelona 1981). Advocat laboralista i soci cooperativista del Col·lectiu Ronda. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Ha compaginat l’exercici de l’advocacia amb l’estudi i la investigació dels moviments socials, el sindicalisme o l’islamisme gihadista. És coautor de “El concepto de radicalitzación” a Islamismo yihadista: radicalitzación y contrarradicalización (Tirant lo Blanch, 2015) i “Los movimientos sociales” a Introducción a la Ciencia Política (Universitas, 2014).

COL·LECCIÓ: Urpes, les armes del tigre

:::

urpes“Urpes (les armes del tigre)” agrupa les obres en format d’assaig escrites per analitzar, criticar i subvertir l’ordre de la selva, de la nostra societat.

Redactades des d’un escriptori sota la llum d’una espelma, des d’una biblioteca plena d’enciclopèdies, des d’un campament guerriller al mig de la selva, davant l’ordinador en un pis de la metròpoli… Aquestes són les armes per dur a terme un combat intel·ligent. Són les urpes per esquinçar les lleis, normes i directrius que s’interposin en el camí de la lluita. Perquè “sense teoria revolucionària no hi ha pràctica revolucionària”, ens cal esmolar les urpes.