Tupamaros, del fusell al Parlament (1966-2016)


NOM Tupamaros, del fusell al Parlament (1966-2016)

AUTORIA Vicent Galiana i Cano

PRÒLEG Lucía Topolansky

CORRECCIÓ Elies Boscà Monzó

PÀGINES 184 pàg, 

PREU 15€ | 12,75€ (subscriptores) 

ISBN 978-84-16855-02-5

COL·LECCIÓ Urpes
DRETS
Creative Commons

 

 

 

 

SINOPSI ::

L’agost de 1961, una bala dirigida al Che Guevara, que es trobava de visita oficial a l’Uruguai, va posar fi accidentalment a la vida del professor universitari Arbelio Ramírez. Com el mateix Che havia enunciat en aquella ocasió, «quan comença el primer tret mai no se sap quan serà l’últim». Aquell fou el primer assassinat d’un cicle de violència i confrontació que tardaria tres llargues dècades en arribar al seu final. La història dels Tupamaros, el principal grup armat de l’Uruguai, connecta l’onada revolucionària llatinoamericana dels 60 amb l’auge de la Marea Rosa dels primers 2000.

Darrere l’estrella mediàtica que és Pepe Mujica s’amaga una història de mig segle de moviment polític complex i ben ric en matisos: durant el seu període armat, en dictadura i especialment en el camí cap a la victòria electoral, els Tupamaros aprendran a conjuminar els debats i contradiccions d’una força d’arrel marxista amb la construcció d’una ferramenta heterodoxa i de masses; un moviment que acabarà esdevenint emblema d’un país i pal de paller del que hui en dia és la seua força política majoritària: el Frente Amplio.

QUÈ EN DIUEN? 

::

«Eixa empremta de dones i homes desposseïts, lleugers d’equipatge, que encara perdura en els supervivents hui en dia, va deixar un llegat ètic que es torna més fort en aquest món globalitzat i descregut.» Lucía Topolansky, del pròleg

«L’mln-t no fou una guerrilla, sinó un moviment polític en armes.» Carlos Real de Azúa, Partidos, política y poder en el Uruguay

«Fets sensacionals i gestes d’una teatralitat clarament programada, perquè cada acció dels Tupamaros pretén atraure l’atenció de la gent i difondre el missatge revolucionari.» Umberto Eco, Triunfo, 13 de març de 1971

«Els Tupamaros, organització militar hui literalment indestructible i fet polític decisiu. La fèrtil heretgia va abatre l’ortodòxia.» Regis Debray, 1972

AUTORIA

::

Vicent Galiana i Cano va nàixer a Callosa d’en Sarrià el 1992. És graduat en història per la Universitat de València, on també ha obtingut els mestratges en història contemporània i en professor de secundària. Actualment, és doctorand en història contemporània a la Universitat de Santiago de Compostel·la. A la vegada, és membre d’HistAmérica (grup d’investigació de la usc dedicat a la història d’Amèrica Llatina) i de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre la Violència Política Nueva Izquierda Revolucionaria. América Latina, Europa y Estados Unidos, 1960-1990. Interessat en els moviments armats i els seus processos de transformació i adaptació a la legalitat democràtica, analitzà durant més d’un any el procés d’adaptació a l’arena electoral de l’mln-t. Ara, centra el seu programa de Doctorat en l’estudi de l’esquerra armada en la Transició política a l’Estat espanyol. És col·laborador de La Directa i forma part del Col·lectiu per la Recuperació de la Memòria Històrica de Callosa d’en Sarrià i de la Plataforma en defensa de la Querella Argentina del País Valencià.

COL·LECCIÓ: Urpes, les armes del tigre

:::

urpes“Urpes (les armes del tigre)” agrupa les obres en format d’assaig escrites per analitzar, criticar i subvertir l’ordre de la selva, de la nostra societat.

Redactades des d’un escriptori sota la llum d’una espelma, des d’una biblioteca plena d’enciclopèdies, des d’un campament guerriller al mig de la selva, davant l’ordinador en un pis de la metròpoli… Aquestes són les armes per dur a terme un combat intel·ligent. Són les urpes per esquinçar les lleis, normes i directrius que s’interposin en el camí de la lluita. Perquè “sense teoria revolucionària no hi ha pràctica revolucionària”, ens cal esmolar les urpes.