Qui vol el fi, vol els mitjans
Autor: Antonio Gramsci
Traducció: Mercè Tafalla i Joan Tafalla
Edició: Joan Tafalla
Col·lecció: Assaig
Pàgines: 352
Data de publicació: febrer 2019
Mida: 145×225
Isbn: 978-84-16855-37-7
Receptor: :
* Camps exigits
Nou producte
Autor: Antonio Gramsci
Traducció: Mercè Tafalla i Joan Tafalla
Edició: Joan Tafalla
Col·lecció: Assaig
Pàgines: 352
Data de publicació: febrer 2019
Mida: 145×225
Isbn: 978-84-16855-37-7
Atenció: Són els darrers en estoc!
Data de disponibilitat:
Articles a la premsa socialista, crítiques duríssimes als detractors de la revolució, cartes i trobades amb els màxims dirigents de la Revolució Russa i sobretot la plasmació italiana del pensament revolucionari nascut amb la revolució d’octubre.
Gramsci desenvolupa el seu concepte sobre l’hegemonia a partir dels aprenentatges de la revolució i de l’adaptació del pensament de Lenin al context occidental. Ens trobem un Gramsci que no defuig els debats, que s’enfronta, que intervé en els debats de la Internacional Comunista i que pretén, just abans de ser empresonat, conciliar les diferents faccions que sorgeixen després de la mort de Lenin al si del Partit Comunista de la Unió Soviètica.
Aquesta antologia pretén aglutinar el pensament de Gramsci al voltant d’un seguit de textos escrits entre 1917 i 1926, amb un estudi introductori de l’especialista en Gramsci, Joan Tafalla, que ens apropa al públic català el pensament del revolucionari sard. A partir d’aquests textos percebem l’evolució de l’entusiasme inicial a la maduresa de la realitat però sempre mantenint la coherència en defensa de la revolució.
Va ser un intel·lectual, activista polític i un dels revolucionaris més brillants en la història del socialisme. Va estudiar a la Universitat de Torí on va rebre la influència de Croce i dels socialistes. El 1913 es va afiliar al Partit Socialista Italià, esdevenint de seguida líder de la seva ala esquerra. Ferm defensor de la revolució russa va escindir-se del Partit Socialista i va ser un dels fundadors del Partit Comunista d’Itàlia el 1921. De seguida va haver de passar a la clandestinitat en una Itàlia que vivia sota el règim feixista de Mussolini. Va ser detingut el 1926 i va passar la resta de la seva vida a la presó, on va morir deu anys més tard a causa d’una tuberculosi provocada per les males condicions i l’aïllament. Malgrat la dura situació a la qual va ser sotmès, va ser capaç d’escriure a la presó la seva obra més destacada: Quaderni di carcere, publicada pòstumament i que el van situar com un dels intel·lectuals referents del marxisme.