Sabia llegir el cel

La prosa de Timothy O’Grady, tendra i viva, i les fotografies carregades de bellesa de Steve Pyke es combinen per fer una obra de ficció única, un acte de record impregnat de pèrdua, desafiament i una bellesa inoblidable.

Un home es troba sol al final de la vida, lluitant per donar sentit a una vida de distanciament  i pèrdua. Recorda la infantesa a l'oest d'Irlanda i les dècades d'exili desconcertat a les fàbriques, als camps de patates i a les obres d'Anglaterra. El persegueixen els rostres de la família i els paisatges que va deixar enrere. Recorda el país, les marines, els bars, la música que tocava i la dona que va estimar.

La narració elegíaca d’O’Grady s'acompanya de fotografies fetes per Pyke durant els seus viatges per Irlanda que, en contrapunt amb el text, produeixen una poderosa evocació de l'experiència de l'emigrant irlandès.

«No m’atreveixo a entrar profundament en aquest llibre perquè, si hi entrés, m’hi quedaria per sempre i no en tornaria mai.»

John Berger (del pròleg)

«L’experiència de l’emigració irlandesa il·luminada de forma única i poderosa.»

Mark Knopfler

«Si les paraules [de Timothy O’Grady] expliquen la història dels qui no tenen veu, les desoladores i admirables  fotografies [de Steve Pyke] en mostren les cares.»

Charlotte Mendelson

Premi Encore, 1997