⌛En 2 minuts | Analitzem els darrers escàndols a les presons a través d’Angela Davis

En els darrers mesos, casos relacionats amb la violència institucional, saturació penitenciària i negligències en el sistema penitenciari han sacsejat l’opinió pública i han tornat a posar les presons al centre del debat públic.

Mesures recents per restringir l’accés de presos a determinades feines, arran de crims com l’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric, han posat de manifest les tensions entre seguretat i rehabilitació. Com a resposta, el nou govern va decidir endurir els requisits perquè els interns puguin treballar a la presó alhora que es començaven a rellevar interns. 

D’altra banda, darrerament, s’ha constatat que a Catalunya, la taxa de suïcidis a les presons multiplica per deu la de la població general, amb una especial incidència en presos aïllats o en situacions de vulnerabilitat psicològic. El diari Ara en diversos articles alertava sobre el “xoc brutal” que suposa entrar a la presó així com els canvis en la situació penitenciària i recalcava com és d'insostenible mantenir l’adopció de règim d’aïllament de manera tan ordinària com es fa actualment. D’altra banda, advertien sobre com la masculinització dels centres penitenciaris invisibilitzava la realitat del suïcidi de les dones preses. 

També cal destacar casos de violència institucional, com la mort de Manuel Fernández a la presó d’Albocàsser (Castelló II), encara sense resoldre sis anys després. El cos sense vida de Manuel Fernández Jiménez, de vint-i-vuit anys, va ser trobat en la cel·la d’aïllament on complia una sanció disciplinària, tal com ho publicava La Directa. 

Casos a escala global

A escala internacional, casos com la mort de Robert Brooks, un pres negre apallissat per guardes a Nova York mentre estava emmanillat que es va donar a conèixer a finals de 2024, evidencien el racisme estructural que Davis denuncia des de fa dècades. Hores després de l’agressió, la víctima mor oficialment “per asfíxia per compressió del coll” en un hospital. 

Al Regne Unit, la saturació penitenciària ha portat el govern a alliberar 1.750 presos abans de complir la condemna. Amb les presons gairebé al 100% de la seva capacitat i centres amb més del doble del previst, la població penitenciària actual és la més alta que s’havia vist fins ara a país.  Una situació similar es viu al Congo, on mig miler de reclusos han estat posats en llibertat davant l’amuntegament i les condicions insostenibles, que arriben a ser mortals. 

La visió de Davis 

Mesures d’urgència que reflecteixen la precarietat del sistema i que evidencien, segons l’autora,  la insostenibilitat d’un sistema que, segons l’autora, perpetua l’opressió en lloc de garantir la justícia. 

"L’abolicionisme és una crida a crear noves condicions socials, econòmiques i polítiques que deixin obsolet el càstig carcerari. És una crida a la revolució."

Angela Y. Davis, icona del pensament crític i de la lluita pels drets civils, ha dedicat la seva vida a qüestionar les estructures de poder que perpetuen la violència i l’opressió. La seva obra connecta amb debats locals i globals i plantejant l'abolició de les presons com una necessitat urgent per a la transformació social i política. Davis sosté que les presons no són solament llocs de càstig, sinó institucions que exacerben la desigualtat racial, de gènere i de classe, i que serveixen per mantenir les dinàmiques de poder que oprimeixen les persones més vulnerables.

En definitiva, què Davis planteja l’abolició de les presons?

La reivindicació de l’abolicionisme: Davis proposa imaginar noves maneres de garantir la salut i la seguretat públiques. Argumenta que la brutalitat policial, la detenció de migrants i el control carcerari requereixen estratègies abolicionistes per construir un futur més habitable.

Esclavitud i presó: L’autora analitza la continuïtat entre l’esclavitud i el sistema penitenciari modern, centrant-se en el sistema de lloguer de presos als Estats Units i com aquest perpetua estructures racistes i capitalistes.

Racialització de la delinqüència: Davis examina com la criminalització de les comunitats negres ha estat històricament utilitzada per justificar l’empresonament massiu, independentment de la culpabilitat o innocència de les persones afectades.

La perspectiva interseccional: L’empresonament no és només una qüestió racial o econòmica, sinó també de gènere. Davis aborda la violència institucionalitzada contra les dones empresonades, des de negligències mèdiques fins a abusos sexuals, i analitza com les dones negres pateixen de manera desproporcionada aquest sistema.

El complex industrial penitenciari: El llibre explora com el sistema penal nord-americà actua com una indústria que genera beneficis, perpetuant desigualtats estructurals i consolidant el control social.