Antoni Feliu i Codina

ANTONI FELIU I CODINA neix el 1846 a Barcelona en una família de tradició liberal i progressista. La seva activitat política s’inicia a l’institut i s’incrementa a la universitat. No acaba els estudis de Dret, en enfrontar-se a un professor reaccionari, i es dedica al periodisme, apadrinat per l’impressor i editor republicà López Bernagossi. Ingressa al Partit Demòcrata i, amb el triomf de la Revolució de 1868, és cofundador amb Valentí Almirall del Club dels Federalistes, origen del Partit Republicà Democràtic Federal. Amb el desencís per l’evolució de la revolució, s’alinea amb els «intransigents», contraris a negociar amb els liberals i partidaris de la instauració d’una república federal. Amb la victòria dels «benèvols» acompanya Almirall a Madrid per impulsar El Estado Catalán i dirigeix inicialment La Campana de Gràcia. Amb la desfeta republicana participa en la creació del Diari Català, primer diari en llengua catalana, i participa en el I Congrés Catalanista del 1880, a partir del qual funda l’Acadèmia de la Llengua Catalana i participa en el Centre Català. Amb el fracàs d’Almirall abandona la política i dedica la resta de la seva vida a escriure al diari republicà El Diluvio. Mor el 1917.