(DUNMURRY, IRLANDA, 1954 – PRESÓ DE LONG KESH, 1981)
El gran de quatre germans, va créixer a Rathcoole (Belfast), d’on la seva família va ser expulsada pels lleialistes el 1972. Membre de l’IRA Provisional amb divuit anys, va ser acusat de possessió d’una arma trobada a casa seva i condemnat a tres anys de presó. Alliberat i empresonat novament, l’1 de març de 1981 va iniciar una vaga de fam que el duria a la mort, juntament amb nou companys més. Els presoners republicans irlandesos protestaven contra la retirada de l’estatus de presos polítics. Durant la vaga va ser elegit diputat del Parlament britànic, tot i que mai no va arribar a ocupar el càrrec. Va morir d’inanició després de seixanta-sis dies de vaga, el dimarts 5 de maig de 1981, quan tenia 27 anys, davant la negativa del govern de Margaret Thatcher a negociar.
