MARIA CAMBRILS SENDRA (el Cabanyal, València, 1877 – Pego, 1939), de família pegolina carlina, va ingressar en un convent de ben jove, després de quedar vídua, però el va abandonar pocs anys després. Va virar cap al socialisme per influència d’una amiga i de qui serà la seva parella, un obrer actiu i víctima de la repressió que va passar de l’anarquisme al socialisme. Va escriure en diferents publicacions, entre les quals destaca especialment El Socialista, portaveu estatal del PSOE, i va ser una de les poques col·laboradores femenines i una activa militant del partit al País Valencià. Abans de la Segona República es va establir a Pego (la Marina Alta) i progressivament va abandonar l’activitat política a causa de la diabetis. Durant la guerra es va mantenir fidel als postulats del PSOE, però en acabar aquesta i amb l’empresonament del seu marit, que havia tingut diferents càrrecs públics durant el conflicte, la seva malaltia es va agreujar i va morir el mateix any 1939.
Maria Cambrils
Llibres de Maria Cambrils
L’«erudita autodidacta» o l’«exmonja convertida al socialisme». Aquestes són algunes de les etiquetes que s’han usat per descriure Maria Cambrils, un peculiar personatge del qual fins i tot es va arribar a dir, durant anys, que no existia, que era el pseudònim d’un home. Feminisme socialista és un recull d’articles publicats a la premsa.
Cambrils és una de les poques dones que hi...
