Cistella de la compra

{{ item.full_title }} {{ item.description }}
-
{{ item.quantity }}
+
Gratuït
0€
Subtotal
Cupó de descompte {{ cart.coupon_name }} x
{{ cart.coupon_message }}
Enviament exprés Enviament normal
Si arribes a 45€, tindràs la missatgeria gratuïta. Si no, pots tenir-la per 5€ o escollir l’enviament de 3 a 10 dies laborables, gratis per qualsevol import.
Total
Carro de la compra vacío Actualment no tens cap producte a la cistella de la compra. Anar a la llibreria.

Els homes no saben estimar

L'escriptora i teòrica feminista bell hooks ha mort aquest mes de desembre i ens deixa un enorme llegat, entre el qual 'La voluntat de canviar', novetat de Tigre de Paper d'aquesta tardor. Reproduïm la ressenya que ha escrit Laia Jubany per Catarsi Magazín sobre un llibre que situa el repte de pensar la masculinitat i la seva transformació des del feminisme.

L'amor és la frustració més gran per als homes, la manca de capacitats de connectar amb els sentiments, d’interaccionar des de la tendresa i, per tant, d’estimar, es converteix en patiment i frustració per a les dones que estimen els homes i patiment per als mateixos homes. Ells anhelen l’amor. Aquest seria el punt de partida de bell hooks[i] en el llibre La voluntat de canviar.

A poc més d’un any que Gloria Jean Watkins, més coneguda com a bell hooks ens va deixar, recentment Tigre de Paper ha publicat en català La voluntat de canviar, un llibre escrit el 2004. Hooks té una llarga trajectòria feminista, i és coneguda per les seves posicions polèmiques respecte a l’amor, els homes i el feminisme.

En aquest llibre l’autora es dirigeix a les dones feministes perquè considerin que els homes també han de ser inclosos en la lluita contra el sexisme i el patriarcat. Incloure’ls no és deixar-los actuar com a suport extern, sinó considerar-los subjectes que també en sortiran beneficiats i, per tant, demana que siguin escoltats. Mantenir-los actuant només des de la solidaritat comporta que la capacitat d’incidència i transformació dels homes quedi reduïda als moments d’auge del feminisme, i arriscar a que quan «les energies del moviment disminueixin el vell ordre patriarcal es restablirà» (p.108).

Tot el llibre és debat i provocació. Els seus plantejaments busquen confrontar amb els corrents del feminisme radical i el lesbianisme polític que creixia als anys 70, 80 i 90. Aquests corrents havien trencat el tabú del dolor que afligeixen els homes sobre les dones, i en començar a compartir el dolor entre les dones,  el sentiment es reconvertia en ràbia cap a ells:

«El feminisme militant donava permís a les dones per desfermar la ràbia i l’odi cap als homes, però no ens permetia parlar de què significava estimar els homes en una cultura patriarcal, saber com podíem expressar aquest amor sense por de l’explotació i de l’opressió» (p. 8)

Si en l’actualitat el paper dels homes és un tema poc resolt, no puc imaginar la dificultat d’expressar els posicionaments de l’autora anys enrere. La crítica que feia bell hooks també s’estenia en la teoria, ja que considerava que aquestes posicions feien fallar el coneixement de com funciona el patriarcat. Etiquetar «tots els homes com a opressors i totes les dones com a víctimes era una manera de desviar l’atenció de la realitat dels homes i de la nostra ignorància amb relació a ells» (p. 9).

Aquesta última frase, al pròleg del llibre, és la que em va atrapar en la lectura. Serà per casualitats, però fa uns mesos que al meu entorn d’amigues es repeteix que no entenem als homes. Sembla la inversió del tòpic sexista «les dones són difícils d’entendre», no obstant no ho parlem des d’una impossibilitat genètica, sinó de la dificultat de connectar amb qui li costa expressar-se, i això intensifica la por en les relacions. Aquest punt és el que em va fer connectar amb el llibre. Mentre unes ens hem socialitzat compartint una vessant més emocional, amb l’exigència d’empatitzar i amb l’hàbit de criticar i autocriticar-nos (no exempta de controvèrsies), no són característiques que s’esperen del gènere masculí, i són característiques necessàries en els vincles intensos.

La voluntat de canviar és un llibre dirigit a les dones feministes, i amb un enfocament principalment cultural, que apel·la més a la consciència que no a la dinàmica social, poc materialista. Hooks intentant fer comprensiva com es fomenta la masculinitat patriarcal (i aquí la infància hi tindrà molt de pes). Com impacta la masculinitat en el sentir i actuar dels homes adults, principalment en les relacions amb dones (en l’àmbit familiar i parelles heterosexuals). Demana entendre i conèixer la masculinitat, per tal de poder proposar una masculinitat alternativa o nova masculinitat on els homes puguin referenciar-se. Una masculinitat orientada a la bondat essencial per a les relacions, i a la pèrdua de la por, que defugi de la masculinitat patriarcal (caracteritzada pel narcisisme, l’infantilisme, depenent dels privilegis del seu gènere). I ve a dir-nos que molts homes volen canviar, deixar de fer mal, deixar de viure amb por i ràbia, però ells no saben com ni per on començar. Aquesta proposta torna a ser un desafiament directe al feminisme abolicionista del gènere (com el feminisme radical). Considera que fins ara s’ha caigut en un imaginari poc reflexionat on la masculinitat es converteix en feminitat, esperant dels homes que es comportin com a dones. Posicions que estalvien conèixer com es viu la masculinitat.

 

>> Continuar llegint a Catarsi Magazín: "Els homes no saben estimar"

Neix KULT, la comunitat de cultura radical

20.01.2022

100 anys de marxisme i qüestió nacional als Països Catalans

3.02.2022