En 2 minuts⌛ | La bogeria d'Ozempic
El col·lapse de les farmàcies per la imperant demanda d’un medicament indicat per tractar la diabetis per aprimar és simptomàtic: Fins a quin punt hem alimentat la bèstia de la pressió estètica per arribar a aquest punt?

Pocs anys enrere les xarxes ja s’omplien d’etiquetes reclamant l’ús d’#ozempic i #ozempicweightloss quan es va descobrir que aquest medicament, principalment utilitzat per controlar els nivells de sucre a la sang en adults amb diabetis tipus 2, podia contribuir a la pèrdua de pes, com a efecte secundari. Un gruix significant d’influencers i prescriptors a les xarxes es van afanyar a promocionar-lo, destacant-ne els efectes miraculosos del medicament. La farmacèutica danesa que fabrica el medicament, Novo Nordisk, es va convertir en la companyia més valuosa d'Europa, arran de l’ús cada vegada major del medicament per usos off-label (fora de la indicació social) pagant l’alt preu de córrer el risc de tenir efectes secundaris freqüents, com nàusees, dolor abdominal, vòmits, diarrea o efectes menys freqüents, però igualment alertats com la pèrdua de visió.
Un preu elevat que també paguen els qui el necessiten per fer front a la diabetis tipus 2, ja que la demanda els darrers anys ha estat tan elevada que ha generat greus problemes de desabastiment a les farmàcies i dificultats d’accés per als pacients. |
Com s’explica la bogeria d’Ozempic?
Les qüestions relacionades amb la grassofòbia i la violència estètica sovint s’enfoquen des d’una òptica individual i culpabilitzadora, però aquest cas, demostra com ens afecten transversalment com a societat i que cal abordar-les col·lectivament.
Sense l’exposició constant al bombardeig d’imatges, consignes, discursos i imaginaris grassofòbics la pèrdua de pes no seria un objectiu tan anhelable socialment fins al punt de posar en risc la mateixa salut i salut pública.
“Creure que hi ha una sortida individual a un problema que és estructural només ens porta a la infelicitat i al malestar en àmbits molt diversos”, ens ho explica la psicòloga i sexòloga feminista Elena Crespi al darrer llibre publicat Alimentar la bèstia.
Una eina per combatre la violència interioritzada, entendre els factors que determinen aquest nociu imaginari i avançar cap a un horitzó d’alliberament.