Jordi Arquer i Saltor

JORDI ARQUER I SALTOR (Barcelona, 1907 - Perpinyà, 1981). Independentista per influència del seu pare, creix a Bellcaire d’Urgell. En tornar a Barcelona, es forma als locals del CADCI i s’involucra en el sindicat mercantil de la CNT, d’on arriba a ser un dels principals líders fins que n’és expulsat per comunista, i ingressa a la UGT. L’any 1926 impulsa els Cercles d’Estudis Marxistes a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, embrió del PCC, el qual més tard formarà part del BOC i finalment, del POUM, l’any 1935. Arquer acaba sent el màxim responsable d’aquest partit després de l’assassinat d’Andreu Nin i fins al seu empresonament l’any 1938, en el «procés contra el POUM». Exiliat a París després de la desfeta de 1939, és promotor del Front de la Llibertat i col·labora amb la resistència al nazisme, fet que provoca que s’hagi d’exiliar de nou, ara a Mèxic. Allí abandona el POUM i col·labora amb les Comunitats Catalanes i la Unió dels Catalans Independentistes. A partir de 1946 s’integra al Moviment Socialista de Catalunya de Mèxic, militància que mantindrà l’any següent en tornar al París alliberat, però que abandona als anys cinquanta, quan intenta crear una nova organització política independentista i socialista dels Països Catalans. Tot i el fracàs, després de la mort de Franco ho torna a provar, però ho abandona definitivament, i acaba per donar suport a l’Esquerra Independentista.