Novetats de Tigre de Paper per aquest Sant Jordi 2024

‘Teoria feminista: del marge al centre’, de bell hooks.

«Estar al marge és formar part del tot, però fora del cos principal», escriu bell hooks. La crítica teòrica de hooks és aguda: a la teoria feminista li manca totalitat, li manca l’anàlisi general que podria abraçar una varietat d’experiències humanes, perquè les seves promotores més visibles, dones blanques burgeses, han imprès un fort biaix de classe i de raça a les prioritats i propostes del moviment feminista. La seva proposta encara és més potent: el feminisme s’ha de convertir en un moviment polític de masses. Perquè això sigui possible, s’han de transformar la teoria i la pràctica. El moviment feminista ha d’interpel·lar la gran majoria de dones i també la gran majoria d’homes. Perquè el feminisme sigui massiu i transformi la societat, ha de posar al centre els problemes dels immensos marges: la pobresa, el racisme, l’explotació laboral i la falta de mitjans públics i comunitaris.

«Estar al marge és formar part del tot, però fora del cos principal», escriu bell hooks. 

‘En encesa espera’, de Benet Salellas.

Un llibre que amb poques setmanes a la llibreria ha tingut una fantàstica acollida. L’estiu de 1992 una quarantena d’independentistes catalans van ser detinguts en el marc de l’Operació Garzón per tal de garantir la pau social en la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Mentre a la superfície la societat de l’espectacle gaudia amb l’eufòria esportiva, a les entranyes de l’Estat, a les garjoles de la Guàrdia Civil, aquells arrestats eren cruelment torturats i maltractats. En aquestes pàgines s’hi relata aquesta experiència i com allò que cercava trencar-los i destruir-los per sempre més va ser capgirat per una persistent campanya de denúncia culminada amb una condemna del Tribunal d’Estrasburg al Regne d’Espanya per no haver investigat el que els havia passat. Les diferents mirades, les distintes reaccions i la pluralitat de vivències al voltant del cas hi desfilen de forma entrelligada com una teranyina que va del present al passat recorrent el país, evocant-ne els protagonistes, dialogant-hi, de vegades en primera persona, de vegades escoltant-los o recuperant-los del sumari judicial... Tot plegat, amb l’objectiu de construir un mosaic integral i diacrònic a partir d’uns fets que van marcar una generació i que avui serveixen per entendre més bé el present i els possibles embats del futur.

‘Deu mites sobre Israel’, d’Ilan Pappé

En aquest llibre, l’historiador israelià radical Ilan Pappé examina les idees més controvertides sobre els orígens i la identitat de l’estat contemporani d’Israel. Els «deu mites» que explora Pappé —repetits sense parar als mitjans de comunicació, imposats pels militars, acceptats sense dubte pels governs del món— reforcen l’statu quo regional. Explora l’afirmació que Palestina era una terra buida en el moment de la Declaració Balfour, així com la formació del sionisme i el seu paper en les primeres dècades de construcció de la nació. Es qüestiona si els palestins van abandonar voluntàriament la seva terra natal l’any 1948 i si el juny de 1967 va ser una guerra sense opcions. En referència als mites que envolten els fracassos dels acords de Camp David i als motius oficials dels atacs a Gaza, Pappé explica per què la solució dels dos estats ja no és viable.

«Un dels dissidents polítics israelians més destacats. També és un dels pocs israelians estudiosos del conflicte que escriuen sobre el bàndol palestí amb coneixement i empatia reals.» —Avi Shlaim, The Guardian

‘Món de bojos’, de Micha Frazer-Carroll

La salut mental és una qüestió política, però sovint en parlem com d’un afer personal. Com està connectada l’actual crisi de salut mental amb el capitalisme, el racisme i altres temes socials? En un món diferent, com podríem transformar les maneres com pensem sobre salut mental, diagnosi i tractament? Aquestes són algunes de les grans preguntes que es fa Micha Frazer-Carroll mentre revela com la salut mental és una qüestió política urgent que necessita una comprensió més profunda més enllà de les campanyes de sensibilització d’avui dia. L’autora explora la història dels asils i la psiquiatria; la relació entre la justícia de la discapacitat, l’alliberament queer i la salut mental; l’art i la creativitat; les presons i l’abolició, i models alternatius de cura. Món de bojos és un antídot radical i optimista a la patologització, el control i la vigilància de la imaginació.

‘Tot el poder per als soviets!’, de Lenin

En el centenari de la mort de Lenin i en el context dels Països Catalans, pot, encara, l’obra de Lenin interpel·lar-nos d’alguna forma? De quina? Encara parla de nosaltres, la classe treballadora? Aquest volum és una introducció al pensament de Lenin a partir d’una selecció dels seus escrits que abasta pràcticament tota la seva vida política. Uns textos que situen els grans temes de debat sobre els quals va teoritzar, així com alguns de més desconeguts: la necessitat d’un partit obrer, els mètodes per desenvolupar la revolució i el paper dels soviets, els reptes i les dificultats per a la construcció de l’estat socialista, la qüestió nacional, l’imperialisme, la situació de la dona, el fet religiós, l’emigració, el parlamentarisme, o l’educació i la cultura. Tot el poder per als soviets! serveix per explicar, reformular i reprendre el llegat de l’ambició revolucionària de Lenin, que els enterramorts del capitalisme no han aconseguit soterrar un segle després de la seva mort.

«No hi ha res que desitgi tant, ni en què hagi somniat tant, com poder escriure per als obrers.» 

Lenin

‘Sospitosos habituals’ de Fonsi Loaiza

Un cas rere l’altre, clientelisme de classe, capitalisme d’amiguets sancionat per la «sacrosanta» Constitució, la Conferència Episcopal i la llotja del Bernabéu. El nostre dia a dia està marcat pels escàndols de corrupció, les portes giratòries, els rics que no entren a la presó i els pobres que no en surten. L’oligarquia espanyola ha aconseguit donar continuïtat al seu projecte d’acumulació nascut el 1939. Les seves corretges de transmissió continuen ben greixades malgrat els desfalcs continus i les fissures produïdes per diversos moments de resistència de les classes populars. En aquest llibre, petit, però contundent, el periodista Fonsi Loaiza ens dibuixa l’arbre genealògic de les clavegueres que dirigeixen el projecte de les classes dominants espanyoles, amb noms i cognoms, sense embuts. Què passa amb l’Església, els mitjans de comunicació, els cossos armats, la Casa Reial, la judicatura, la patronal i els partits del règim? Què passa en aquest Estat que, sempre que parlem d’aquestes institucions, podem parlar d’abusos de poder, de violències de tota mena i de que lligat que va quedar tot durant la Transició? Aquesta és una proposta per trencar amb tot això i continuar lluitant.

‘Ara és el nostre moment’, de Selma James

Al llarg de tota aquesta trajectòria acadèmica i militant també ha dedicat molts esforços a construir una proposta feminista que incorpori la perspectiva antiracista i de classe. James veu de manera molt clara la importància de la trobada i la unitat entre lluites si volem construir un projecte polític emancipador per al conjunt de la societat. Aquesta és la idea central del llibre, que ressegueix diferents experiències de lluita d’arreu del món on diversos eixos d’explotació i opressió s’entrecreuen i donen lloc a resistències compartides que alimenten el coneixement comú i la intel·ligència col·lectiva de l’esquerra mundial. Aquest llibre és sobretot una crida a l’acció per als temps que venen. Una proposta per avançar cap a una societat més justa i equitativa on es tingui cura de les persones i del planeta. Ara és el nostre moment!

‘La próxima vegada, el foc’, de James Baldwin

Amb convicció, claredat i passió, James Baldwin fa una advertència imperiosa sobre els efectes del racisme que continua sent urgent seixanta anys després de la seva publicació original. En el primer dels dos assaigs que componen l’obra, “El meu calabós trontollà: Carta al meu nebot en el primer centenari de l’Emancipació,” Baldwin ofereix una orientació càlida i determinada sobre què vol dir ser negre als Estats Units i explica la lògica perversa del racisme americà. A “Al peu de la creu: Carta escrita des d’una regió del meu pensament,” Baldwin narra el seu viatge espiritual per l’església després d’una crisi religiosa als catorze anys, i després a fora una altra vegada, així com la seva trobada amb Elijah Muhammad, el líder de la Nació de l’Islam. De principi a fi, Baldwin ens urgeix a confrontar-nos amb les institucions opressives de la raça, la religió i la condició de nació mateixa, i insisteix que la resiliència compartida entre negres i blancs és l’únic camí per tirar endavant. De la mateixa manera que és un balanç del passat racista d’Amèrica, La pròxima vegada, el foc també és una crida alta i clara a preocupar-se, tenir valentia i amor, i una llum per al camí.

«No tenia cap intenció de permetre que els blancs d’aquest país em diguessin qui era jo i em limitessin en un sentit o en un altre, o volguessin apartar-me del meu camí. »

James Baldwin

 

‘La fi de l’alternativa xinesa’, de Miquel Vila

La fi de l’alternativa xinesa repassa la història moderna de la Xina. El llibre narra el primer contacte de la Xina amb la modernitat i el seu traumàtic primer contacte amb la superioritat tecnològica les modernitzades potències europees, fins a la cerca de la Xina per a construir la seva pròpia modernitat que la du fins als nostres dies. El llibre va més enllà de servir per a introduir i apropar la realitat d’aquest país cerca també reflexionar sobre l’estat de l’alternativa que la Xina podria oferir a la crisi de la civilització moderna. En les darreres dècades la Xina notant les esquerdes de la civilització moderna ha cercat remarcar el perfil i fins i tot superioritat de la seva alternativa de modernització a la present als sistemes occidentals. Tanmateix, després de la pandèmia podem començar a percebre la fatiga existent al propi sistema xinès i la pèrdua de vigor de l’alternativa que la Xina pretenia presentar.